El vertigen és una alteració de l’equilibri que en la majoria dels casos té el seu origen en el sistema vestibular (oïda interna) i s’entén com una il·lusió de desplaçament del pacient o de la seva escena visual, normalment de forma giratòria. Cal diferenciar-lo del mareig, que té unes causes i un tractament totalment diferents per la qual cosa és important fer un diagnòstic precís, per esbrinar-ne la causa i poder-lo tractar de manera adequada.

La funció del sistema vestibular és informar al sistema nerviós sobre la posició i la velocitat del cap respecte l’espai en tot moment i en funció d’això, el sistema nerviós proporciona uns reflexes necessaris per tal d’estabilitzar  la mirada, el cap i el cos. Quan la informació que arriba al sistema nerviós central provinent del sistema vestibular no és congruent amb la resta de informació que li arriba, és quan ens apareix el vertigen.

 

Hi ha diferents patologies que ens poden produir el vertigen:

  • Vertigen Posicional Paroxístic Benigne (VPPB) : És l’afecció vestibular més habitual en adults, i segons els estudis, un de cada tres pacients amb vertigen, pateixen VPPB. Aquests pacients presenten episodis de vertigen rotatori, recurrent, de menys d’un minut de durada i posicional, és a dir, que es produeixen quan el pacient adopta determinades postures amb el cap. A la consulta amb l’ajuda del VNS podem observar el nistagme que es produeix al ull i així podem fer un bon diagnòstic per tal de poder aplicar la maniobra corresponent de recol·locació de les otocònies, comunament conegudes com a “pedretes”.
  • Neuritis o neuronitis: El vertigen en aquests casos apareix de manera violenta i dura varis dies. També és rotatori i acostuma a ser produït per una infecció (vírica o bacteriana) a l’oida interna, afectant al nervi vestibular i produint un disminució de la funció d’aquest. Acostuma anar acompanyat d’una alteració de l’equilibri, nàusees i vòmits.
  • Malaltia de Mèniére: És produït per un augment del líquid dins de l’oïda interna que implica un augment de la pressió provocant un vertigen episòdic de hores de duració, espontani, recurrent  i amb sordesa, acúfens i/o plenitud de l’oïda. A més acostuma anar acompanyat de nàusees i vòmits.
  • Migranya vestibular: És la forma més comú de migranya sense àurea i està infradiagnosticada. Provoca vertigen episòdics, sovint acompanyat de mal de cap i empitjoren amb l’activitat. En molts casos associats a nàusees, sonofobia i fotofòbia.
  • Presbivestibulopatia: es defineix com una síndrome vestibular crònica caracteritzada per inestabilitat, alteració de la marxa i/o caigudes recurrents en presència de dèficits vestibulars bilaterals lleus, amb resultats en proves de laboratori que es troben entre els valors normals i els llindars establerts per a la vestibulopatia bilateral.
  • Cinetosis: És la intolerència al movimient passiu del cos. És el mal del transport que genera un malestar neurovegetatiu produït per vehicles terrestres, marins o aeris.
  • Altres…

 

La rehabilitació vestibular es comença fent una valoració del pacient per tal de veure el funcionament del sistema vestibular. Per fer això, a Fisioblareix, disposem de la teconolgia del sistema Synapsis, amb unes ulleres de VideoNistagmoGrafia i altres materials, que ens permeten veure i mesurar la funcionalitat de l’aparell vestibular per tal de valorar el problema i poder oferir un tractament adequat a aquest vertigen i/o inestabilitat.

La reeducació vestibular és un tractament basat en un programa d’exercicis, personalitzats i individualitzats, segons la valoració realitzada prèviament, per promoure la adaptació-substititució i habituació, amb l’objectiu de millorar la compensació vestibular al dèficit que presenta cada pacient. Té com a objectius: millorar l’estabilitat visual, el vertigen i/o la inestabilitat i les activitats de la vida diària, a través de la compensació vestibular.