Segons la IASP (associació internacional per l’estudi del dolor) defineix el dolor com:
“una experiència sensorial o emocional desagradable associada a un dany real o potencial en un teixit.”
El dolor agut és útil biològicament i forma part d’un sistema protector d’alarma davant d’un dany present o imminent. I si la lesió ja s’ha produït promou els processos de curació.
Per contra, el dolor crònic ha perdut la seva funció d’alarma i passa de ser un símptoma de la malaltia a ser una malaltia en si mateixa.
S’estima que el dolor crònic afecta a un 20% de la població, essent en un 14% un dolor crònic significatiu i en un 6% un dolor crònic sever (discapacitat).
El problema, segons John Bonica, és que durant molt temps s’ha estat abordant el diagnòstic i el tractament del dolor crònic de la mateixa manera que el dolor agut, i aquest enfocament ha tingut resultats molt escassos i en molts casos complicacions iatrogèniques.
Per això des de Fisioblareix intentem estar actualitzats constantment a les novetats que apareixen en la neurofisiologia del dolor i oferim un enfocament biopiscosocial a la problemàtica del dolor crònic.